cara: significado e definições

Part anterior del cap de l'ésser humà, on hi ha la boca, el nas i els ulls. sin:  rostre

Expressió o aspecte del rostre que reflecteix un sentiment o un estat d'ànim: fas mala cara, que no et trobes bé o és que estàs trist? cara de circumstàncies a) Expressió trista o seriosa del rostre que es considera adequada en una situació poc favorable: quan va trencar el vidre es va presentar davant del director amb cara de circumstàncies. cara de pocs amics a) Expressió del rostre que mostra enuig, antipatia o descontentament. cara de pomes agres a) Expressió del rostre que indica que la persona no es troba bé o no està satisfeta.

Part de davant del cos humà: estava de cara a la finestra.

Cara o costat del davant i principal d'una superfície, especialment d'una moneda, d'una medalla o d'un full de paper. sin:  anvers

Superfície d'una cosa: les cares de la Lluna.

Aspecte o imatge que presenta una cosa i per la qual produeix una determinada impressió: fa cara de ploure.

Costat d'una cosa que té diversos costats o superfícies: poso el tauler per la cara del parxís o per la cara de l'oca?

Pla o costat d'una figura geomètrica: un cub té sis cares.

col·loquial Atreviment degut al menyspreu del que diran o pensaran els altres, manca de vergonya: ni et treus el plat de taula, quina cara que tens! sin:  barra