Qué es frente? frente es frontal
Qué es frontal?
- f. Parte superior de la cara, comprendida entre las sienes, y desde las cejas hasta la vuelta superior del cráneo: tiene la frente ancha.
part superior f de la cara, incloent-hi entre els temples i de les celles a la part superior posterior del crani: té el front ampli.
- m. Parte delantera, fachada: están arreglando el frente del edificio.
m. frontal de façana: estan arreglant la part davantera de l'edifici.
- mil. Extensión o línea de territorio continuo en que combaten los ejércitos: murió en el frente.
mil. extensió o línia de territori contínua que lluita exèrcits: va morir al front.
- meteor. Contacto de una masa fría y otra cálida: frente nuboso, cálido.
Meteor. Una càlida i un contacte massa fred: ennuvolat, front càlid.
- adv. m. En contra: la población luchó frente al invasor.
Assessor. m. Contra: la població va lluitar contra l'invasor.
- al frente loc. adv. Delante, al mando de algo: está al frente del negocio.
davant Loc. Assessor. Frontal, sota el comandament d'una cosa: és al capdavant del negoci.
- loc. adv. Hacia delante: dar un paso al frente.
Loc. Assessor. Endavant: un pas endavant.
- de frente loc. adv. Hacia delante: sigue de frente hasta la iglesia.
davant Loc. Assessor. Endavant: encara cap amunt a l'església.
- loc. adv. Frontalmente: los dos automóviles chocaron de frente.
Loc. Assessor. Davant: dos automòbils va topar frontalment.
- frente a loc. adv. Enfrente de: te espero frente a la facultad.
davant Loc. Assessor. Oposat: l'esperança de la Facultat.
- loc. adv. En presencia de: estamos frente a un caso problemático.
Loc. Assessor. D: estem davant d'un cas de problemàtica.
- frente a frente loc. adv. Cara a cara: nos sentamos frente a frente.
davant Loc. Assessor. Cara a cara: vam seure cara a cara.
- hacer frente loc. Enfrentar, resistir: hizo frente a sus agresores.
fer front Loc. Aguantar, resistir: s'enfronten als seus agressors.