Apa itu música? música adalah música
Apa itu música?
- latim musica,-ae, música, instrução, habilidade
Música llatina,-ae, música, instrucció, habilitat
- Organização de sons com intenções estéticas, artísticas ou lúdicas, variáveis de acordo com o autor, com a zona geográfica, com a época, etc.
Organització de sons amb intencions estètiques, artístiques o lúdiques, variables segons l'autor, zona geogràfica, temporada, etc.
- Arte e técnica de combinar os sons de forma melodiosa.
Art i tècnica de combinar sons d'una manera melodiosa.
- Composição ou obra musical.
Composició o obra musical.
- Execução de uma peça musical.
Interpretació d'una peça musical.
- Conjunto de músicos.
Conjunt de músics.
- BANDA, FILARMÓNICA , ORQUESTRA
BANDA, FILHARMÒNICA , ORQUESTRA
- Notação ou registo de uma peça musical.
Notació o inscripció d'una peça musical.
- Papel ou livro que contém notações musicais.
Paper o llibre que conté notacions musicals.
- PARTITURA
Puntuació
- Sequência de sons cuja cadência ou ritmo lembram uma melodia (ex.: deixou-se dormir com a música do vento).
Seqüència de sons la cadència o el ritme dels quals s'assemblen a una melodia (per exemple, deixa't dormir amb la música del vent).
- Choradeira, lamúria.
Plorant, plorant.
- Lábia, manha (ex.: passava o tempo a dar música para conseguir o que queria).
Lábia, al matí (per exemple, va dedicar temps a donar música per aconseguir el que volia).
- música de câmara
música de càmera
- Música composta para um pequeno número de instrumentos, geralmente executada em espaços pequenos.
Música composta per a un petit nombre d'instruments, normalment interpretats en espais reduïts.
- latim musicus,-a,-um, relativo à música, à poesia ou à ciência
Música llatina,-a,-um, relacionada amb la música, la poesia o la ciència
- Relativo à música.
Sobre la música.
- MUSICAL
Musical
- Indivíduo que sabe tocar um instrumento musical.
Noi que sap tocar un instrument musical.
- INSTRUMENTISTA
Instrumentista
- Membro de uma orquestra ou filarmónica .
Membre d'una orquestra o filharmònica.
- Indivíduo que tem muita lábia.
Noi que té molts llavis.