What is volontà? volontà is es
What is es?
- Facoltà propria dell’uomo di tendere con decisione e piena autonomia alla realizzazione di fini determinati: un uomo d’una v. ferrea non aver forza di v.
La facultat pròpia de l'home de tendir de manera decisiva i totalment autònoma a la realització de fins determinats: un home de v. ferrea no té la força de v.
- Con riferimento alle singole deliberazioni in cui si determina e si risolve tale facoltà, volere: non vorrei forzare la tua v. ║ A v., a piacere.
En referència a les deliberacions individuals en què aquesta facultat està determinada i resolta, vull: no m'agradaria forçar la seva v. ║ A v., a voluntat.
- concr. L’oggetto della decisione: sia fatta la v. di Dio questa è la mia v. ║ part. Disposizione testamentaria: rispettare le ultime v. del padre.
concr. L'objecte de la decisió: que es faci la v. de Déu, aquesta és la meva part v. ║. Disposició testamentària: respecteu l'última v. del pare.
- Disposizione, inclinazione a fare qcs.(con una maggiore consapevolezza nei riguardi di voglia ): non ha v. di studiare.
Disposició, inclinació a fer qcs. (amb una major consciència del desig): no té v. per estudiar.
- (LING). Verbi di v., i verbi volere, desiderare, preferire e simili, suscettibili di duplice costruzione: con l’infinito quando il soggetto è lo stesso della reggente (per es. voglio andare ), con che e il congiuntivo quando il soggetto è diverso (per es. voglio che tu vada ).
(LING). Verbs de v., els verbs volen, desitgen, prefereixen i semblants, susceptibles a la doble construcció: amb l'infinitiu quan el subjecte és el mateix que el regent (per exemple, vull anar), amb el qual i el subjuntiu quan el subjecte és diferent (per exemple, vull que hi vagis).