What is termine? termine is terme
What is terme?
- Limite estremo tanto in senso spaziale che temporale: siamo giunti al t. del cammino, al t. dell’estate ║ Compimento, fine: porre t. a qcs. condurre a t. un lavoro siamo al t. delle provviste.
Límit extrem en el sentit espacial i temporal: hem arribat a la t. del viatge, a la t. de l'estiu-realització, fi: put t. a qcs. donar lloc a t. un treball que estem en la t. de provisions.
- Limite di scadenza; tempo, data: il lavoro sarà fatto entro i t. stabiliti il t. per la presentazione delle domande è giovedì ║ Contratto a t., di cui è stata fissata la scadenza al momento della stipula.
Límit de caducitat; Hora, data: el treball es realitzarà dins de la t. establerta la t. per a la presentació de sol·licituds és dijous ║ Contracte a t., el termini del qual s'ha fixat en el moment de l'estipulació.
- Con riferimento a uno svolgimento può segnalare sia un grado intermedio (la cosa è ormai a un buon t.) sia il raggiungimento o conseguimento finale (questo è il t. dei miei desideri ).
Pel que fa a un curs pot indicar tant un grau mitjà (la cosa està ara en un bon t.) com l'assoliment o assoliment final (aquest és el t. dels meus desitjos).
- (LING). Parola o loc. propria di un ambito definito (t. regionale, dialettale ), o di una part. disciplina (t. scientifico, filosofico ); estens., ogni vocabolo esattamente appropriato alla definizione di un concetto: è un t. adatto ║ Ai t. di legge , secondo il testo della legge │ In altri t., con altre parole │ Senza mezzi t., apertamente, esplicitamente │ In questi t., così: le cose stanno in questi t.
(LING). Paraula o loc. específic d'una àrea definida (t. regional, dialectal), o d'una part. disciplina (t. científica, filosòfica); extens., cada paraula exactament adequada a la definició d'un concepte: és una t. ║ adequada a la t. de la llei , segons el text de la llei │ En altres t., amb altres paraules │ Sense mitjans t., obertament, explícitament │ En aquestes t., per tant: les coses estan en aquestes t.
- (LING). Complemento di t., quello che indica la persona o cosa alla quale è diretta l’azione espressa dal verbo: primo, secondo t. di paragone , i due oggetti tra i quali si istituisce il raffronto.
(LING). Complement de t., allò que indica la persona o cosa a la qual es dirigeix l'acció expressada pel verb: primera, segona t. de comparació , els dos objectes entre els quals s'estableix la comparació.
- (MAT). Termini di una frazione , il numeratore e il denominatore, ecc. ║ Ridurre ai minimi t., trasformare una frazione in un’altra che abbia come termini due numeri primi fra loro (fig., ridurre in uno stato pietoso, rendere quasi inservibile o esaurito).
(MAT). Termes d'una fracció, el numerador i denominador, etc. ║ Reduir t. al mínim, transformar una fracció en una altra que tingui dos nombres primers com a termes (fig., reduir a un estat lamentable, fer gairebé inútil o esgotat).