What is signore? signore is Sir
What is Sir?
- Titolo di cortesia o di rispetto per uomini; premesso al cognome, al nome, al titolo professionale, nobiliare o di funzione: il signor Rossi il signor Giovanni il signor conte il signor ministro ║ assol. Appellativo riferito a singola persona (s., le è caduto qualcosa!), a un uditorio (signori e signore.. ), o in risposte affermative o negative (sì s. no s.) ║ Riferito a oggetti o cose, notevole per le sue caratteristiche: è stato proprio un signor pranzo.
Cortesia o respecte per als homes; donat el cognom, nom, títol professional, funció o noble: conte de Rossi, el Sr. John Sr. de signor de il el ministre ║ assol. Denominació es refereix a la persona individual (s., va caure alguna cosa!), a un públic (les dames i cavallers), o en resposta afirmativa o negativa (sí s. cap s.) ║ referides a objectes o coses, notables per les seves característiques: va ser només un dinar.
- genrc. Uomo: c’è un s. che cerca di te ║ part. Uomo di squisita sensibilità nei rapporti umani (è un vero s.), o di notevoli possibilità economiche (è diventato un s.) ║ Fare il s., vivere di rendita.
genrc. Home: hi ha una s. tractant a part ║ de te. Home d'exquisida sensibilitat en les relacions humanes (és una veritable s.), o d'importants oportunitats econòmiques (es va convertir en un s.) s. ║, a evolucionar.
- al pl. La categoria dei ricchi e dei benestanti: il popolo e i s.
a pl. La categoria dels rics i dels rics: el poble i el s.
- (STOR). Detentore di un dominio, principe, sovrano: i s. italiani del Rinascimento ║ arc. Padrone; oggi, il padrone di casa nei confronti delle persone di servizio: il s. non è ancora rientrato.
(EMMAGATZEMAR). Titular d'un domini, príncep, sobirà: el s. italià del Renaixement ║ arc. Mestre; Avui, el propietari s'ha dirigit a la gent del servei: la S. encara no ha tornat.
- (RELIG). Appellativo con cui ci si rivolge o riferisce a Dio, spec. nella devozione cristiana: S., pietà!
(RELIG). Denominació amb la qual hom s'adreça o es refereix a Déu, espec. en la devoció cristiana: S., pietat!
- Epiteto di cortesia per donna sposata (buon giorno s.; come sta la s.?), premesso sia al cognome (la s. Papi ) sia con maggiore familiarità al nome (la s. Rosa ) ║ La moglie della persona a cui ci si rivolge: mi saluti tanto la sua s. ║ fam. La padrona di casa, in rapporto ai domestici e al personale di servizio: la s. non è in casa ║ Nostra S., designazione della Madonna.
Epítet de cortesia per a la dona casada (bon dia s.; com és el s.?), tant al cognom (el s. Papi ) com amb major familiaritat amb el nom (la s. Rosa ) ║ La dona de la persona a qui vas adreçant: saluda tant la seva s. ║ fam. L'amfitriona, en relació amb els servents i el personal de servei: la s. no és a la casa ║ Nostra S., designació de la Mare de Déu.
- genrc. Donna: la sala era piena di s. eleganti ║ Cliente: “La s. desidera? ” ║ part. Donna di un certo livello di educazione e raffinatezza: una s. non si comporta così ║ Donna benestante ║ Fare la s., vivere con larghezza di mezzi.
genrc. Dona: l'habitació estava plena de s. elegant ║ Client: "El s. desitja? " ║ part. Dona d'un cert nivell d'educació i refinament: una s. no es comporta així ║ Dona rica ║ Fes el s., viu amb amplitud de mitjans.