What is senso? senso is sentit
What is sentit?
- La funzione attraverso la quale un organismo vivente percepisce gli stimoli provenienti dal mondo esterno e dai suoi stessi organi: organi di s. percepire con i s. l’esperienza dei s. ║ I cinque s., la vista, l’udito, il gusto, l’olfatto, il tatto │ Sesto s., presunta facoltà di percepire per vie extranormali (più com., capacità d’intuizione non comune).
La funció a través de la qual un organisme viu percep estímuls des del món exterior i els seus propis òrgans: òrgans de s. percebent amb el s. l'experiència de les s. - Els cinc s., vista, oïda, gust, olfacte, tacte - Sisena s., presumpta capacitat de percebre per vies extranormals (més com., capacitat d'intuïció no comuna).
- al pl. L’attività degli organi di senso (perdere l’uso dei s.) ed anche i loro impulsi e la loro soddisfazione, spec. in quanto moralmente deteriori (i piaceri dei s.; essere schiavo dei propri s.) ║ Perdere i s., svenire │ Riprendere i s., tornare in sé.
a pl. L'activitat dels òrgans sentits (perdent l'ús de S.) i també els seus impulsos i la seva satisfacció, especificitat. com a deteriorament moral (els plaers de les s.; ser un esclau propi) ║ Perdre les s., desmaiar-se │ Recuperar les s., arribant a la seva pròpia.
- estens. Capacità di sentire, distinguere, intuire: s. dell’orientamento s. morale, critico, estetico s. della misura ║ Buon s., vedi buonsenso │ S. comune , la misura, in sede d’intelligenza e di giudizio, definita dall’opinione della grande maggioranza.
estens. Capacitat de sentir, distingir, intuir: s. de l'orientació s. moral, crítica, estètica s. de la mesura ║ Buon s., veure sentit comú │ S. comú , la mesura, en el context de la intel·ligència i el judici, definit per l'opinió de la gran majoria.
- Stato fisico, psichico o sentimentale indefinito: provare un s. di benessere, di tristezza ║ Idea o suggerimento vago: versi che ispirano un s. di solennità ║ Far s., suscitare un’istintiva ripulsione.
Estat físic, psíquic o sentimental indefinit: sentir una s. de benestar, de tristesa ║ idea o suggeriment vague: versos que inspiren una s. de solemnitat ║ Far s., susciten una repulsió instintiva.
- Quanto è intelligibile o disponibile alla percezione; con riferimento a espressioni linguistiche, ciascuna delle possibilità di accezione (s. proprio , estensivo , figurato ), oppure, contenuto concettuale o logico (il s. del verso è oscuro ) ║ Imparare , ripetere a s., tenendo conto del contenuto e non dell’esatta dicitura testuale │ Doppio s., ambiguità d’interpretazione cui può dar luogo un’espressione; anche, l’espressione stessa maliziosamente equivoca e allusiva │ In un certo s., secondo un certo punto di vista │(BUROCR). Ai s. di , in conformità al contenuto o alla norma di un testo: ai s. dell’articolo 421 del codice penale..
Com d'intel·ligible o disponible per a la percepció; amb referència a expressions lingüístiques, cadascuna de les possibilitats de significat (s. proprio, extensiu, figuratiu), o, conceptual o lògic (la s. del vers és obscura) ║ Aprendre, repetir en s., tenint en compte el contingut i no la redacció textual exacta │ Doble s., ambigüitat d'interpretació a la qual una expressió pot donar lloc; A més, l'expressió mateixa maliciosament equívoca i al·lusiva │ En un determinat s., segons un determinat punt de vista │(BUROCR). Ai s. di , d'acord amb el contingut o regla d'un text: ai s. de l'article 421 del Codi Penal..
- estens. Congruenza con un ordine logico: discorsi privi di s. ║ Direzione di un movimento lungo una retta o una circonferenza: girare in s. orario ║ S. vietato , la direzione di marcia nella quale non è consentito passare ai veicoli │ S. unico , possibilità di transito in un’unica direzione (anche fig., simbolo di ottusa intransigenza: giudicare a s. unico ).
estens. Congruència amb un ordre lògic: discursos sense s. ║ Direcció d'un moviment en línia recta o circumferència: girar s. temps ║ S. prohibit, la direcció de viatge en la qual no està permès passar vehicles │ S. single , possibilitat de trànsit en una sola direcció (també fig., símbol d'intransigència obtusa: jutge en s. single ).