origine nedir? origine origen anlamına gelmektedir
origen nedir?
- Il momento iniziale di un fatto o fenomeno suscettibile di continuazione o di sviluppo nel tempo: l’o. della vita, dell’universo, dell’uomo l’o. del linguaggio ║ al pl. Periodo, fase iniziale: le o. del cristianesimo, della letteratura francese.
El moment inicial d'un fet o fenomen susceptible de continuació o desenvolupament al llarg del temps: l'o. de la vida, de l'univers, de l'home l'o. de la llengua - a pl. Període, fase inicial: l'o. del cristianisme, la literatura francesa.
- estens. Provenienza, derivazione: luogo, paese di o. l’o. di un fiume ║(COMM). Denominazione d’o. controllata , vedi denominazione │(LING). Complemento di o., quello che indica l’origine di una persona o di una cosa (es.: è nato da una famiglia ricca ).
Extensions. Procedència, derivació: lloc, país de o. l'o. d'un riu ║(COMM). El nom de o. filial , vegeu designació │(LING). Complement d'o., el que indica l'origen d'una persona o cosa (per exemple: va néixer d'una família rica).
- estens. Causa: l’o. dei tumori, dei terremoti ║(GEOL). Il modo o il processo di formazione: rocce d’o. vulcanica.
estens. Causa: la o. de tumors, terratrèmols ║(GEOL). El camí o procés de formació: o roques. Volcànic.
- Punto estremo o d’inizio: l’o. di una semiretta, dell’aorta ║(MAT). Punto d’intersezione degli assi cartesiani, dal quale si comincia a contare per determinare le coordinate.
Punt de partida o extrem: el o. d'una línia mitja recta, de l'aorta ║(MAT). Punt d'intersecció dels eixos cartesians, a partir del qual es comença a comptar per determinar les coordenades.