What is gola? gola is gola
What is gola?
- (ANAT). La regione corrispondente alla faringe orale e alla parte alta delle vie respiratorie e dell’esofago: malattie della g. com., la parte anteriore del collo: una g. bianchissima ║ Prendere per la g., per il collo (fig., costringere a far qcs., far condizioni da strozzino a qcn.)│ Trovarsi con l’acqua alla g., vicino ad annegare (fig., prossimo alla catastrofe).
(ANAT). La regió corresponent a la faringe oral i la part superior de les vies respiratòries i l'esòfag: malalties de la g.com., la part frontal del coll: un g. molt blanc ║ Prendre per la g., pel coll (fig., força a fer qcs., fer condicions de préstec tauró a qcn.) │ Estar amb aigua al g., a prop d'ofegar-se (fig., a prop de la catàstrofe).
- com. L’inizio del tubo digerente ║ Avere (o sentirsi ) un nodo alla g., provare uno spasmo che impedisce d’inghiottire, per lo più come conseguenza riflessa di un grave dispiacere.
com. L'inici del tracte digestiu ║ tenir (o sentir) un node a la g., experimentant un espasme que impedeix empassar, sobretot com a conseqüència reflex d'un greu disgust.
- estens. Golosità: peccati di g.║ Far g., provocare un intenso desiderio.
Extensions. Golafre: els pecats de g.║ Lluny g., provoquen un desig intens.
- Come organo della fonazione: urlare a piena g.║ Voce di g., dal timbro gutturale │ Ricacciare in g. un’offesa , costringere chi l’ha proferita a ritirarla │ Ricacciare il pianto in g., frenarlo trattenendo i singhiozzi.
Com a òrgan de fonació: cridant a ple g.║ Veu de g., amb un timbre gutural │ Per repel·lir en g. una ofensa, per obligar els que el van parlar a retirar-lo │ A repel·lir el crit en g., a contenir-lo retenint els sobs.
- fig. Condotto con funzioni di scarico o di sfogo, ricavato all’interno di una costruzione: la g. del camino.
Figa. Conducte amb funcions de descàrrega o ventilació, obtingut a l'interior d'una construcció: el g. de la xemeneia.
- fig.(GEOGR). Profonda incisione della roccia di una montagna, con pareti molto ripide.
fig.(GEOGR). Gravat profund de la roca d'una muntanya, amb parets molt escarpades.
- fig. La scanalatura in cui scorre la fune della carrucola o la cinghia di una puleggia.
Figa. El solc en el qual llisca la corda de politja o la corretja d'una politja.