Qu'est-ce qu'un diritto? diritto est dret
Qu'est-ce qu'un dret?
- Che procede o si estende ininterrotto lungo una data direzione: la strada correva d. ║ In posizione eretta: sta’ su d. ║ Come avv.: scrivi più d. ║ A d., senza deviare dalla direzione iniziale: proseguire a d., andare a d. │ Per d., parallelamente rispetto ad una linea convenuta.
Procedint o estenent-se ininterrompudament per una direcció determinada: la carretera corria d. ║ Vertical: posa't sobre d. ║ Com avv.: escriu més d. ║ A d., sense desviar-te de la direcció inicial: continua a d., vés a d. │ Per d., paral·a una línia acordada.
- fig. Onesto, retto: un uomo d. ║ Rigar , filar d., fare giudiziosamente il proprio dovere.
Figa. Honest, recte: un home d. ║ Rigar , filar d., assenyadament fan el seu deure.
- Come s.m., la faccia principale o rivolta superiormente o esternamente: il d. di una moneta, di una stoffa ║(SPORT). Nel tennis, il colpo dato percuotendo la palla dopo aver portato la racchetta il più all’indietro possibile.
Com s.m., la cara principal o orientada superior o externament: la d. d'una moneda, d'un drap ║(ESPORT). En tennis, el xut que es dóna colpejant la pilota després de portar la raqueta el més lluny possible.
- Complesso di norme, imposte con provvedimenti legislativi, o vigenti in forza di consuetudine, sulle quali si fondano i rapporti tra i membri di una comunità o si definiscono quelli tra comunità estranee: d. pubblico, privato, civile, penale d. internazionale ║ Scienza che ha per oggetto lo studio delle norme giuridiche: professore di d.
Conjunt de normes, imposades per mesures legislatives, o vigents en virtut de costum, sobre les quals es basen les relacions entre els membres d'una comunitat o les que hi ha entre comunitats alienes: d. públiques, privades, civils, penals d. internacionals ║ Ciència que té com a objecte l'estudi de les normes jurídiques: professor de d.
- Facoltà tutelata dalla legge, di assumere un determinato comportamento in funzione dei propri interessi ║ Diritti e doveri delle persone stabilmente conviventi (sigla DICO ), disegno di legge che regolamenta diritti e doveri dei componenti di un’unione di fatto │ Di d., secondo quanto la legge sancisce che sia attribuito o che spetta.
Facultat protegida per la llei, d'assumir una determinada conducta d'acord amb els propis interessos ║ Drets i deures de les persones que cohabiten permanentment (abreviatura DICO ), projecte de llei que regula els drets i deures dels membres d'una unió de facto │ Di d., d'acord amb el que la llei estableix que s'atribueixi o que es degui.
- Possibilità o facoltà derivante da norme o consuetudini di natura non strettamente giuridica: sostengo il d. di esprimere la mia opinione avrò anch’io d. a un po’ di riposo ║ A buon d., per giusti motivi │ A maggior d., a più forte ragione.
Possibilitat o facultat derivada de normes o costums de naturalesa no estrictament legal: dono suport a la d. per expressar la meva opinió també tindré d. a una mica de descans ║ Un bon d., per raons justes │ Una raó més gran, una raó més forta.
- al pl. Compenso dovuto a enti o privati come corrispettivo della prestazione di un servizio: diritti di segreteria ║ D. d’autore , percentuale dovuta all’autore per lo sfruttamento di un’opera letteraria, drammatica, musicale, ecc.
a pl. Indemnitzacions degudes a institucions o particulars com a contraprestació per la prestació d'un servei: honoraris de secretaria ║ D. d. autor, percentatge degut a l'autor per l'explotació d'una obra literària, dramàtica, musical, etc.