f. Sonido o sonidos articulados que constituyen un solo núcleo fónico entre dos depresiones sucesivas de la emisión de voz: las palabras esdrújulas tienen tres o más sílabas.
f. so o sons articulats que constitueixen un àudio de nucli únic entre dues depressions successives de l'emissió de la veu: les paraules esdrújulas tenen tres o més síl·labes.
sílaba abierta o libre La que termina en vocal, como las de cama.
síl·laba obrir o lliures que acaba en vocal, com ells al llit.
sílaba aguda o tónica La acentuada o en que carga la pronunciación.
La síl·laba tònica o agut punxegut o que carrega la pronunciació.
sílaba breve La de menor duración en las lenguas que, como el latín y el griego, usan dos medidas de cantidad silábica.
síl·laba curta de durada més curta en les llengües que, com el llatí i el grec, utilitzar dues mesures de quantitat sil·làbica.
sílaba cerrada o trabada La que termina en consonante, como las de silbar.
síl·laba tancat o tancat que acaba en consonant, com xiulant.
sílaba larga La de mayor duración en lenguas que, como el latín y el griego, usan dos medidas de cantidad silábica.
síl·laba llarga de més llarga durada en idiomes utilitzant el llatí i el grec, dues mesures de quantitat sil·làbica.
sílaba postónica La átona que en la palabra va detrás de la tónica.
síl·laba postonica el que van accentuades en la paraula darrere la tendència.
sílaba protónica La átona que en la palabra precede a la tónica.
Síl·laba de protó la accentuades aquesta paraula precedeix el tònic.