m. Objeto, fenómeno o acción material que, natural o convenientemente, representa y sustituye a otro objeto, fenómeno o señal: el color verde es signo de esperanza; su sonrisa es signo de felicidad.
m. objecte, fenomen o acció material, natural o convenientment, representa i substitueix a un altre objecte, fenomen o senyal: el color verd és un signe d'esperança; el seu somriure és signe de la felicitat.
Cualquiera de los caracteres que se emplean en la escritura y en la imprenta: signo matemático, musical;$ es el signo del dólar.
Els caràcters utilitzats en l'escriptura i impressió: matemàtic, musical; $ signe és el símbol del dòlar.
Indicio, síntoma o señal de algo: las ojeras suelen ser signo de cansancio.
Pista, símptoma o signe d'una cosa: les ulleres acostumen a ser signe de cansament.
Señal que se hace a través de un gesto o movimiento: me hizo un signo para que lo esperara.
Senyal que es fa a través d'un gest o moviment: em va fer un senyal per esperar-ho.
Cada una de las doce partes iguales en que se considera dividido el Zodiaco: ¿de qué signo son los nacidos el cuatro de agosto?
Cada un d'ells dotze parts iguals en que es considera dividit el zodíac: de quin signe són aquells que neixen el 4 d'agost?
Señal o figura que se usa en matemáticas para indicar la naturaleza de las cantidades o las operaciones que se han de ejecutar con ellas: el aspa es el signo de la multiplicación.
Senyal o figura utilitza en matemàtiques per indicar la naturalesa de les quantitats o operacions diferides amb ells: la fulla és el signe de la multiplicació.
signo lingüístico Unidad mínima de la oración constituida por un significante (forma) y un significado (concepto).
unitat mínima de signe lingüístic de l'oració formada per un significant (forma) i significat (concepte).