Cos'è sentido? sentido è sentit
Cos'è sentit?
- m. Cada una de las facultades que tienen el hombre y los animales para percibir las impresiones del mundo exterior: los cinco sentidos; el sentido del olfato.
m. Cadascuna de les facultats de l'home i els animals a percebre les impressions del món exterior: els cinc sentits; el sentit de l'olfacte.
- Razón de ser o finalidad: su conducta carecía de sentido.
Raó ' être o propòsit: la seva conducta va ser sense sentit.
- Experimentar una impresión o un sentimiento: sentir amor; siente que le rechazan.
Experimentar una impressió o una sensació: sentir l'amor; Se sent que van rebutjar.
- adj. Que incluye o explica con sinceridad un sentimiento: discurso sentido.
adj. Que inclou o explica amb sinceritat un sentiment: sentia el discurs.
- [Persona] que se ofende con facilidad: es muy sentido y susceptible.
[Persona] que ofèn fàcilment: és molt susceptible i sentit.
- amer. Que tiene dolorida una parte del cuerpo.
Amer. Això ha angoixat part del cos.
- Capacidad para apreciar alguna cosa: sentido del ritmo.
Capacitat per apreciar una cosa: el sentit del ritme.
- Conciencia, percepción del mundo exterior: perder el sentido.
Consciència, la percepció del món exterior: perdre el sentit.
- Entendimiento, inteligencia: habla sin sentido.
Comprensió, intel·ligència: parla tonteries.
- Modo particular de entender una cosa, juicio que se hace sobre ella: cada uno tiene un sentido propio de la amistad.
Particular manera d'entendre una cosa, judici que es fa sobre això: cada un té un sentit d'amistat.
- Significado, cada una de las acepciones de las palabras: sentido figurado, recto.
Significat, cada un dels significats de les paraules: sentit figuratiu i recte.
- Cada una de las interpretaciones que puede admitir un escrito, comentario, etc.: sus palabras tenían un doble sentido.
Cada un d'ells interpretacions que pot admetre un escrit, comentari, etc.: seves paraules té un significat doble.
- Cada una de las dos formas opuestas en que puede orientarse una línea, una dirección u otra cosa: el sentido de las agujas del reloj.
Cadascuna de les dues formes oposades en què una línia, una adreça, o bé pot ser orientat: el sentit de les agulles del rellotge.
- sentido común Facultad de juzgar razonablemente las cosas.
capacitat de sentit comú raonablement jutjar les coses.
- hacer perder o quitar el sentido loc. col. Gustar o agradar mucho: el asado está que quita el sentido.
perdre o treure el sentit Loc. Coronel like o molt si us plau: el rostit és que elimina el sentit.
- m. Sentimiento: un sentir pesaroso e indignado.
m. sensació: un sentir sorpresos i indignat.
- Opinión, parecer: soy de tu mismo sentir.
Opinió, sembla: estic en la mateixa sensació.
- tr. Experimentar o percibir sensaciones producidas por causas externas o internas a través de los sentidos: sintió la suavidad de la seda; sentir vibraciones.
tr. Experiència o percebre sensacions produïdes per causes internes o externes a través dels sentits: sentir la suavitat de seda; sento les vibracions.
- Oír, percibir por el oído: sentí que abrían la puerta.
Escoltar, percebut per l'oïda: sentia que van obrir la porta.
- Experimentar una impresión, placer o dolor corporal: no siento las piernas; sentir frío.
Experimentar una impressió, corporal dolor o plaer: no em sento les cames; sento fred.
- Lamentar, compadecerse: sientes su ausencia; sienten que no puedas venir.
Lamenten, es queixen: sentir la teva absència; senten que no poden venir.
- Intuir, barruntar, presentir: siento que nos llevaremos bien.
Endevinar, sospitoses, sentit: crec que estarem bé.
- Juzgar, opinar: digo lo que siento.
Jutjar, dir: dir el que sento.
- prnl. Notarse, hallarse en determinado estado.♦ Se usa seguido de algunos adjetivos: me siento cansado.
prnl. Avís és, trobar en particular és estat. ♦ s'utilitza seguit d'alguns adjectius: em sento cansat.
- Considerarse, reconocerse: sentirse muy obligado.
Considerat, reconegut: sento molt obligada.