f. Porción de terreno cultivado perteneciente a un mismo dueño: su pequeña heredad le bastaba para vivir.
porció f de sòl cultivat pertanyents a un mateix propietari: l'herència petit prou que viure.
Conjunto de las fincas, haciendas y posesiones de alguien: ha dilapidado las heredades de su familia.
Conjunt d'ells de granges, finques i possessions d'algú: té ruïnes les herències de la seva família.
tr. Recibir por ley o testamento la propiedad de los bienes que una persona deja cuando muere para que sus bienes y derechos no se extingan con ella: heredó esta casa de su tía.
tr. Rebre la titularitat de la propietat que una persona deixa quan es mor per tal que els seus béns i drets no extingit amb ella per llei o Testament: va heretar la casa de la seva tia.
biol. Poseer los seres vivos los caracteres psíquicos y biológicos de sus progenitores: ha heredado el genio de su padre.
Biol Els éssers humans posseeixen personatges psíquics i biològics dels seus pares: ha heretat el geni del seu pare.
Recibir algo de una persona o circunstancia anterior: hemos heredado un desastroso estado de cuentas.
Rebre alguna cosa d'una persona o circumstància abans: hem heretat un desastrós estat de comptes.
col. Usar las pertenencias de otra persona: siempre hereda los abrigos de su hermano mayor.
Coronel utilitzar les pertinences d'una altra persona: sempre hereta el seu gran germà embolcalls.