What is espíritu? espíritu is esperit
What is esperit?
- m. Ser inmaterial dotado de inteligencia: los ángeles son espíritus benignos.
m. immaterial amb intel·ligència: els àngels són esperits benignes.
- Parte inmaterial del hombre por la que piensa, siente, etc.: aunque es de espíritu noble, tiene muy mal pronto.
Part immaterial de l'home que pensa, sent, etc.: encara que de l'esperit noble, té molt mala aviat.
- Ser sobrenatural de las leyendas o la mitología: los espíritus abundan en los bosques en forma de hadas y duendes.
Llegendes sobrenaturals o mitologia: esperits abunden en els boscos en forma de fades i follets.
- Alma de una persona muerta que se manifiesta en la realidad: dice que en su casa habita un espíritu.
Ànima d'una persona morta que es manifesta en la realitat: diu que un esperit habita a casa seva.
- Demonio infernal. Más en pl.: el exorcista intentó sacarle los malos espíritus.
Hellfire dimoni. Més en pl.: el Exorcista intentava treure esperits malignes.
- Ánimo, valor, fuerza moral: lo soportó con mucho espíritu .
Estat d'ànim, coratge, força moral: aguantat amb molt esperit.
- Vivacidad, ingenio: fue una respuesta llena de espíritu.
Vivacitat, enginy: era un esperit ple de resposta.
- Vapor sutilísimo que exhalan el vino y los licores: ese vino añejo desprende un espíritu delicioso.
Vapor matisats exhalant vins i licors: que vi vell emet un esperit deliciosa.
- Parte más pura y sutil que se extrae de algunos cuerpos sólidos y fluidos por medio de operaciones químicas: logramos con el alambique el espíritu de esa sustancia .
Més pur i subtil part que s'extreu d'alguns cossos sòlids i líquids mitjançant operacions químiques: podem aconseguir amb l'encara l'esperit d'aquesta substància.
- Principio generador, tendencia general, carácter íntimo, esencia o sustancia de un escrito u otra cosa: hay que fijarse en el espíritu de la ley y no tanto en su texto literal.
Generador de principi, tendència general, caràcter íntim, essència o substància de una u escrita una altra cosa: hi ha aquell destret és l'esperit de la llei i no tant en el text literal.
- Cada uno de los dos signos ortográficos griegos que indican el tipo de aspiración con que han de pronunciarse ciertos sonidos.
Cada un dels dos signes grecs ortografia que indiquen el tipus d'aspiració amb què estan pronunciar alguns sons.
- Espíritu Santo n. p. En el cristianismo, tercera persona de la Santísima Trinidad, que procede igualmente del Padre y del Hijo.
Esperit Sant, s. p. En el cristianisme, la tercera persona de la Santíssima Trinitat, que també procedeix del pare i el fill.
- levantar el espíritu loc. Cobrar ánimo, valor o fuerza para ejecutar alguna cosa: ¡vamos, levanta el espíritu y hazlo!
aixecar l'esperit Loc. Carregat d'humor, valor o força d'executar qualsevol cosa: podrem, eleva l'esperit i fer-ho!
- pobre de espíritu loc. adj. Pusilánime, cobarde, débil: serás un pobre de espíritu si no luchas por lo que es tuyo.
pobre d'esperit Loc. adj covard, feble i covard: serà un pobre d'esperit, si no lluites per quin és el teu.