f. Esperanza firme o seguridad que se tiene en que una persona va a actuar o una cosa va a funcionar como se desea.♦ Se construye con la prep. en: confianza en un amigo, en el coche.
f ferma esperança o seguretat en que actuarà una persona o una cosa funcionarà com desitjada. ♦ es construeix amb la preparació. en: confiar en un amic en el cotxe.
Seguridad en uno mismo o en las propias cualidades: tengo mucha confianza en mi forma física.
Seguretat en un mateix o a les pròpies qualitats: tinc confiança en el meu gimnàs.
Ánimo, decisión o valor para obrar: estudia con confianza.
Estat d'ànim, decisió o valor per al treball: estudis amb confiança.
Familiaridad en el trato: nos tenemos mucha confianza.
Familiaritat en el tracte: tenim molta confiança.
pl. Excesiva y molesta familiaridad con alguien: me trata con unas confianzas que no me gustan.
PL. Molest i excessiva familiaritat amb algú: em tracta amb alguns confiances que no m'agrada.
de confianza loc. adj.[Persona] con quien se tiene trato amistoso o familiar: solo habla ante gente de confianza.
Loc. confiança adj [persona], amb qui té tractament amable o familiar: només parlar amb la gent de confiança.
loc. adj.[Persona] en quien se puede confiar: secretario de confianza.
Loc. adj [persona] qui pot confiar: Secretari de confiança.
loc. adj.[Cosa] cuyo funcionamiento es adecuado o seguro: marca, frenos de confianza.
Loc. adj [que] el funcionament és apropiat o segur: marca, frens de confiança.
en confianza loc. adv. En secreto, con voluntad de que no se divulgue: te he dicho eso en confianza.
en loc de confiança. Assessor. En secret, amb la voluntat que no informa: deia que a confiança.