f. Parte superior del cuerpo del hombre separada del tronco, y superior o anterior del de muchos animales: en la cabeza están los centros nerviosos y órganos sensoriales.
f part part superior del cos d'home separats del tronc i superior o per sobre de molts animals: a la capçalera són els centres nerviosos i òrgans sensorials.
cráneo.
crani.
Principio, parte extrema o delantera de una cosa: cabeza del pelotón.
Principi, extrem o primera part d'una cosa: cap de la valona.
Parte abultada de un objeto opuesta a la punta: cabeza de un alfiler, de un clavo.
Voluminosos part d'un objecte a la punta: un PIN d'un responsable d'ungles.
Juicio, talento, intelecto: tiene buena cabeza para las matemáticas.
Judici, talent i intel·lecte: té un cap bo per les matemàtiques.
Persona, individuo: tocamos a tres por cabeza.
Persona, individual: hem jugat tres per càpita.
res: tiene un rebaño con 10.00 cabezas.
RES: té un ramat amb 10.00 caps.
Capital, población principal: cabeza de partido.
Capital, principal població: responsable de partit.
m. Jefe de una familia, comunidad, corporación, etc.: cabeza del clan, de la lista electoral.
m. responsable d'una família, comunitat, Corporació: del clan, de la llista electoral.
cabeza de ajo Bulbo del ajo.
Responsable de bombeta All d'all.
cabeza de chorlito col. Persona de poco juicio: ¿cómo se te ocurre darle responsabilidades a ese cabeza de chorlito?
Knucklehead col. Persona de judici pobre: com pensa donar responsabilitats a que el cap de corriol?
cabeza de turco Véase chivo expiatorio .
Responsable Turk ser boc expiatori.
cabeza dura col. cabezota.
col. responsable de dur tossut.
cabeza hueca col. cabeza de chorlito.
sòcol cap coronel Knucklehead.
cabeza rapada Miembro de un grupo, generalmente formado por gente joven, que comete actos violentos y lleva el pelo muy corto.
"caps rapats" membre d'un grup, generalment formada per joves que cometen violents actes i té el cabell molt curt.
andar o ir de cabeza loc. Estar muy ocupado o tener muchas preocupaciones: anda de cabeza con la venta del piso.
caminar o anar cap Loc. Ser massa ocupat o tenir moltes preocupacions: responsable de anda amb la venda de la planta.
con la cabeza alta loc. adv. Dignamente y sin avergonzarse: lo digo con la cabeza muy alta.
alt responsable-Loc. Assessor. Amb dignitat i sense vergonya: Digui-ho amb el cap molt alt.
no levantar cabeza loc. Estar muy atareado: en época de exámenes no levanta cabeza.
no aixecar cap Loc. Ser ocupada: a examen temps no aixequi cap.
loc. No acabar de restablecerse de una enfermedad: todavía no ha levantado cabeza de su gripe.
Loc. No acabar la restauració d'una malaltia: encara no ha aixecat el seu cap de grip.
perder uno la cabeza loc. Perder el juicio: perdió la cabeza por ese amor imposible.
perdre un loc responsable. Perdre el judici: perdut el responsable d'aquest amor impossible.
sentar la cabeza loc. col. Hacerse juicioso: al fin sentó la cabeza, después de llevar una vida disipada.
ponen la capçalera loc. Coronel ser assenyat: finalment es va asseure capdavant, després d'una vida dissipada.
traer de cabeza loc. Aturdir o agobiar por exceso de obligaciones o de preocupaciones: los problemas en el trabajo me traen de cabeza.
portar a cap Loc. Atordir o aclaparar per excés d'obligacions o preocupacions: problemes a la feina em porten responsable.