Formas del pron. dem. en los tres géneros m., f. y n., y en ambos números sing. y pl., que designan lo que, física o mentalmente, está lejos de la persona que habla y de la persona con quien se habla: Ana y Pilar juegan al tenis, aquella mejor que esta.♦ Las formas m. y f. también son adj.: aquel hombre; aquella ciudad. Puede ir pospuesto al sustantivo, si a este le precede un art. determinado, y entonces adquiere matiz despectivo: la niña aquella podía cerrar la boca. Las formas m. y f. solo se escriben con tilde para indicar que son pronombres en contextos ambiguos, p. ej. cuando van delante de formas que pueden ser verbo y sustantivo: aquélla rueda. El pron. dem. n. aquello nunca lleva tilde y no tiene pl.
Les formes pron. Versió. en els tres gèneres m., f. i n. i els dos canten números. i pl., que el que designin, físicament o mentalment, és ara la persona que parla i la persona amb qui és parlat: Ana i Pilar jugar tennis, que millor que això. ♦ formes m. i f. també són adj: home; aquesta ciutat. Pot anar posposada al substantiu, si a això precedeix un art. determinada i llavors adquirir matís pejoratiu: la noia que podria tancar la boca. Les formes m. i f. només és escriure amb accent per a indicar que són Pronoms en contextos ambigu, p. ex. Quan van davant de formes que pot ser verb i substantiu: una sola roda. La pron. Versió. n. que mai té un accent i ha cap pl.