m. Tilde, signo ortográfico que se coloca sobre una vocal, de acuerdo a unas normas establecidas, indicando la sílaba tónica o algún matiz especial de pronunciación: acento ortográfico.
m. accent, signe ortogràfic posa sobre una vocal, segons unes normes, que indica la síl·laba tònica o algun matís especial de pronunciació: èmfasi.
Pronunciación destacada de una sílaba en el interior de una palabra, para distinguirla de las demás: acento de intensidad o prosódico.
Pronunciació destacada d'una síla dins d'una paraula, per distingir-la dels altres: accent d'intensitat o prosòdica.
Particulares inflexiones de voz de una región: tiene acento sevillano.
Particular inflexions de veu d'una regió: té un accent sevillà.
Modulación de la voz: acento triste.
Modulació per veu: accent trist.
Énfasis, intensidad.♦ Se construye con los verbos cargar y poner: el Gobierno puso especial acento en el problema del paro.
Èmfasi, intensitat. ♦ es construeix amb els verbs càrrega i put: el govern posa especial èmfasi en el problema de la desocupació.
acento agudo Acento ortográfico que tiene forma de raya inclinada que baja de derecha a izquierda (´): el acento agudo es el único que se usa en español.
Accent agut accent ortogràfic que té la forma d'una franja inclinada que baixa de dreta a esquerra ()-l'accent agut és l'únic utilitzat en espanyol.
acento circunflejo Acento ortográfico que tiene forma de ángulo con el vértice hacia arriba (^): el acento circunflejo se usa en francés.
Accent circumflex Accent ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex cap amunt: l'accent circumflex s'utilitza en francès.
acento grave Acento ortográfico que tiene forma de raya inclinada que baja de izquierda a derecha (`): la palabra francesa "père" lleva acento grave.
Accent baix Accent ortogràfic en forma de ratlla inclinada que baixa d'esquerra a dreta ('): la paraula francesa pére té un accent seriós.