m. Clérigo extranjero, especialmente francés o italiano, o clérigo español que ha vivido mucho tiempo en Francia o Italia: el abate Marchena falleció en Sevilla en 1821.
m. clergues estrangers, sobretot francès o italià o espanyol clergue que ha viscut molt de temps a França o Itàlia: Abbé Marchena va morir a Sevilla el 1821.
Clérigo cortesano y frívolo del siglo xvii: en ese cuadro dieciochesco aparece un abate.♦ No confundir con abad.
Clergue cortesà i frívol del segle XVII: aquella fotografia segle XVIII apareix un no confós amb l'abat de ♦ abate..
tr. Derribar, bajar, tumbar: abatir una fortaleza.
tr. Cap avall, cap avall, es troben: inclinació una fortalesa.
Hacer que baje una cosa: abatir la bandera.
Baixar-se una cosa: baixar la bandera.
Inclinar o colocar en posición horizontal: abatir la hamaca para poder dormir.
Inclinació o posar en posició horitzontal: doblegar-lo hamaca per poder dormir.
Desarmar o descomponer algo: abatir la tienda de campaña.
Desarmar o trencar alguna cosa: doblegar la tenda de campanya.
tr. y prnl. Humillar: le abatieron sus insultos.
tr. i prnl. Humil: has deixat el teu injúries.
Perder o hacer perder el ánimo, la fuerza o la energía: aquella desgracia le abatió mucho.
Perdre o perdre l'esperit, força o energia: que malauradament vostè colpejar molt.
intr. mar. Desviarse el barco de su rumbo: abatir a la izquierda.
Intr. Mar. Desviar el seu vaixell de curs: inclinació a l'esquerra.