tronc: pengertian dan definisi

Tija principal d'un arbre o arbust, que és gruixuda, dura i massissa: van tallar el tronc de l'arbre per fer-ne llenya.

Part d'una persona o d'un animal que va des del coll fins a la pelvis, sense el cap i sense les extremitats: la columna vertebral és l'eix del tronc dels vertebrats. sin:  cos

Conducte principal d'on surten o al qual arriben d'altres de secundaris o de menys importants: tronc arterial.

Origen o punt comú de dues o més branques, línies o famílies: totes les llengües romàniques vénen del mateix tronc.