tija : अर्थ और परिभाषाएं

Part de la planta que creix en sentit contrari a l'arrel i que serveix per aguantar les fulles, les flors i els fruits: la tija del roser té espines.

Barra llarga i prima, generalment de metall o de fusta, que sosté alguna cosa: la tija d'un clau.