taula: význam a definície

Moble format per una peça llisa i plana horitzontal, sostinguda per una o diverses potes, que serveix per menjar, escriure, treballar, posar-hi objectes a sobre, etc.: la taula del menjador; una taula rectangular.

Menjar que se serveix a taula: li agrada la bona taula.

Peça de fusta o de suro, plana, gruixuda i grossa que serveix per penjar-hi anuncis, avisos o notícies.

Conjunt de persones que ocupen una taula: el cambrer duia l'ampolla de vi a la taula tres taula rodona Reunió pública de diverses persones per parlar d'alguna cosa i exposar les seves opinons en condicions d'igualtat.

Monument prehistòric propi de Menorca que consisteix en una pedra vertical molt grossa clavada a terra amb una altra pedra horitzontal col·locada al damunt, i que es creu que feia una funció religiosa d'adoració o de sacrifici.

Llista ordenada de les matèries o parts d'un llibre o d'una publicació que hi ha al principi o al final de l'obra amb indicacions per poder-les localitzar. sin:  índex

Pintura feta sobre una peça plana de fusta: al museu hi ha diverses taules flamenques.

matemàtiques Quadre de nombres col·locats d'una manera que en facilita el càlcul: taula de multiplicar taula periòdica química Ordenació dels elements químics segons el nombre atòmic.

taules  Situació final o resultat d'un joc, especialment en els escacs o les dames, en la qual cap jugador no pot guanyar la partida.

Escenari d'un teatre.