Acció d'expressar-se o de comunicar-se una persona mitjançant paraules.
Действие выражения или передачи человека через слова.
Ús particular i individual que cada persona fa de la llengua: cadascú té el seu propi parlar. sin: parla
Индивидуальное и индивидуальное использование языка каждым человеком: у каждого своя речь. Грех: говори
Sistema de paraules que fa servir una comunitat de parlants per comunicar-se: el parlar mallorquí. sin: idioma, llengua, parla
--
Manera d'expressar-se o de pronunciar que té una persona: té un parlar aspre. sin: parla
--
gramàtica Modalitat de llengua pròpia d'un grup social determinat, caracteritzada per un vocabulari i per uns trets fonètics i morfosintàctics més o menys diferenciats: el parlar col·loquial.
--
Expressar-se o comunicar-se una persona mitjançant paraules: els nens d'un any no saben parlar. sin: enraonar
--
Pronunciar o articular sons una persona: parla tan malament que no se l'entén.
--
Conversar dues o més persones sobre un assumpte: ahir vaig parlar llargament amb el meu pare. sin: enraonar, xerrar
--
Pronunciar una persona un discurs: ha parlat davant d'un auditori ple a vessar.
--
Comunicar-se dues o més persones mitjançant signes diferents de la parla: els sordmuts es parlen per signes.
--
Murmurar sobre un assumpte o sobre una cosa o criticar-los: a la gent, li agrada molt parlar dels altres.
--
Dir la veritat o tot el que se sap sobre un assumpte: el presoner diu que no parlarà. sin: confessar
--
Tractar un assumpte de paraula o per escrit: n'hem de parlar amb el cap, d'això.
--
Tractar un tema determinat: avui parlarem de literatura.
--
Tractar un tema determinat en un escrit: l'autora no en parla, de la guerra.
--
Donar a una persona un tractament determinat en dirigir-s'hi: parlar de vostè; parlar de tu.
--
Conèixer i poder fer servir un idioma per expressar-se o comunicar-se: parla bé l'anglès, l'alemany i l'italià.
--
Expressar una cosa per mitjà de paraules: parla moltes animalades. sin: dir