[persona] Que és d'origen o llinatge il·lustre o que està relacionat amb la noblesa com a grup social: prové d'una família noble. sin: aristòcrata
[pessoa] É ilustre linhagem ou origem ou que está relacionado com a nobreza como um grupo social: vem de uma família nobre. Pecado: aristocrata
Que és generós, digne d'estimació i sense gens de malícia: té un cor molt noble.
Ou seja generoso, digno de amar sem nenhuma malícia: tem um coração nobre.
[persona] Que té o ha heretat un títol concedit pel rei, que el situa en una classe social privilegiada: al casament hi havia marquesos, ducs i altres nobles. sin: aristòcrata
[pessoa] Que tem ou herdou um título concedido pelo rei, que está localizado em uma classe social privilegiada: o casamento lá marqueses, duques e outros nobres. Pecado: aristocrata