plebeu: ความหมายและคำอธิบายความหมาย

[persona] Que en una societat pertany al conjunt de persones que no té títols nobiliaris, càrrecs importants ni bona posició econòmica.

[persona] Que no pertany a la noblesa i que forma part del baix poble.

[persona] Que, a l'antiga Roma, no tenia els privilegis ni els favors dels patricis.