parlar: 意味と定義

Acció d'expressar-se o de comunicar-se una persona mitjançant paraules.

Ús particular i individual que cada persona fa de la llengua: cadascú té el seu propi parlar. sin:  parla

Sistema de paraules que fa servir una comunitat de parlants per comunicar-se: el parlar mallorquí. sin:  idioma,  llengua,  parla

Manera d'expressar-se o de pronunciar que té una persona: té un parlar aspre. sin:  parla

gramàtica Modalitat de llengua pròpia d'un grup social determinat, caracteritzada per un vocabulari i per uns trets fonètics i morfosintàctics més o menys diferenciats: el parlar col·loquial.

Expressar-se o comunicar-se una persona mitjançant paraules: els nens d'un any no saben parlar. sin:  enraonar

Pronunciar o articular sons una persona: parla tan malament que no se l'entén.

Conversar dues o més persones sobre un assumpte: ahir vaig parlar llargament amb el meu pare. sin:  enraonar,  xerrar

Pronunciar una persona un discurs: ha parlat davant d'un auditori ple a vessar.

Comunicar-se dues o més persones mitjançant signes diferents de la parla: els sordmuts es parlen per signes.

Murmurar sobre un assumpte o sobre una cosa o criticar-los: a la gent, li agrada molt parlar dels altres.

Dir la veritat o tot el que se sap sobre un assumpte: el presoner diu que no parlarà. sin:  confessar

Tractar un assumpte de paraula o per escrit: n'hem de parlar amb el cap, d'això.

Tractar un tema determinat: avui parlarem de literatura.

Tractar un tema determinat en un escrit: l'autora no en parla, de la guerra.

Donar a una persona un tractament determinat en dirigir-s'hi: parlar de vostè; parlar de tu.

Conèixer i poder fer servir un idioma per expressar-se o comunicar-se: parla bé l'anglès, l'alemany i l'italià.

Expressar una cosa per mitjà de paraules: parla moltes animalades. sin:  dir