ordre: pengertian dan definisi

Disposició de les coses, les persones o els esdeveniments al lloc que els correspon segons un criteri establert: m'ajudarà a posar una mica d'ordre en aquesta habitació. sin:  ordenació

Manera d'estar classificades les coses segons una regla o un criteri determinats: el diccionari segueix un ordre alfabètic. sin:  organització ordre establert Organització social, política i econòmica pròpia d'una comunitat: la guerrilla lluita contra l'ordre establert. ordre natural Organització i manera d'esdevenir-se les coses segons les lleis de la naturalesa: l'ordre natural estableix que la mort ve després de la vida.

Estat de normalitat i sense cap alteració: els alumnes sortien al pati mantenint l'ordre ordre públic Situació de respecte a la llei d'una comunitat que permet la convivència social: els disturbis van alterar l'ordre públic.

Grup d'una classificació: totes les preguntes que feia eren del mateix ordre. sin:  classe,  tipus

Estil arquitectònic en què la col·locació i la proporció dels elements d'un edifici segueixen un model determinat: l'arquitectura moderna no segueix l'ordre clàssic ordre corinti Ordre arquitectònic grec caracteritzat pels ornaments vegetals als capitells de les columnes. ordre dòric Ordre arquitectònic grec que es caracteritza per les columnes estriades i sense base. ordre jònic Ordre arquitectònic grec caracteritzat per columnes esbeltes amb base circular i que adorna els capitells amb figures en espiral.

Categoria de classificació biològica dels éssers vius, inferior a la classe i superior a la família: el gos i el gat pertanyen a l'ordre dels carnívors però són de famílies diferents.

Acció d'exercir una autoritat que s'ha d'obeir, observar i executar: el soldat complia l'ordre; les ordres del metge diuen que no fumis. sin:  manaments reial ordre Ordre del govern d'una monarquia.