Que està agafat amb fermesa per algú o alguna cosa, de manera que no es pot moure, caure o escapar.
Het wordt stevig vastgehouden door iets of iemand, dus je kunt niet bewegen, vallen of ontsnappen.
Que està sotmès al poder o domini d'un altre, obligat a obeir-lo.
Dat hij onderworpen is aan de macht of heerschappij van een ander, verplicht om die te gehoorzamen.
Que està sotmès a una necessitat inevitable: tots estem subjectes a la llei.
--
Persona el nom de la qual no s'indica, a què es vol fer referència d'una manera anònima, imprecisa o amb menyspreu: no m'agrada aquell subjecte: té un aspecte desagradable.
--
gramàtica Nom, sintagma nominal o pronom d'una frase que designa tot allò de què es pot dir alguna cosa; el subjecte sempre concorda amb el verb de la frase en nombre i persona: a la frase el nen menja pomes, el sintagma el nen és el subjecte.
--
filosofia Individu pensant, en oposició al seu món exterior: el subjecte pensa la realitat mirant d'adaptar-la als seus esquemes mentals.