Part immaterial de l'ésser humà de la qual depenen els sentiments i les facultats intel·lectuals. sin: ànima
Parte immateriale dell'essere umano da cui dipendono i sentimenti e le facoltà intellettuali. Peccato: anima
Ésser immaterial dotat de voluntat i de raó.
Essere immateriali dotati di volontà e ragione.
Ànima d'una persona morta que es creu que té la capacitat de comunicar-se amb els vius: la mèdium va invocar els esperits. sin: bubota, fantasma
Anima di una persona morta che si ritiene abbia la capacità di comunicare con i vivi - il medium invocato spiriti. Peccato: Bubota, Fantasma
Persona considerada per una qualitat determinada: ells és esperit aventurer.
Persona considerata per una certa qualità - sono spirito avventuroso.
Conjunt de qualitats, gustos i característiques d'una persona.
Insieme di qualità, gusti e caratteristiche di una persona.
Valor, força o ànim per actuar o fer front a les dificultats: és una dona d'esperit.
Coraggio, forza o incoraggiamento ad agire o ad affrontare le difficoltà: è una donna di spirito.
Idea central o intenció principal d'una obra d'art, d'un missatge, etc.: heu copsat l'esperit de la novel·la?
--
Tendència o inclinació que es pot apreciar en les accions d'una persona o d'una col·lectivitat: la defensa de la naturalesa ha de formar part de l'esperit de la nostra època.
Tendenza o inclinazione che può essere vista nelle azioni di una persona o di una comunità: la difesa della natura deve far parte dello spirito del nostro tempo.