Hvad er temps? temps hedder temps
Hvad er temps?
- Duració o part de l'existència que pot expressar-se amb una unitat de mesura, com ara els mesos, els dies o les hores: el temps es mesura amb fets que passen regularment temps lliure Període dedicat a divertir-se o a descansar i en el qual no hi ha cap obligació: dedica tot el temps lliure a fer bricolatge.
Durée ou partie d’existence qui peut être exprimée par une unité de mesure, comme les mois, les jours ou les heures : le temps est mesuré par des faits qui passent régulièrement du temps libre Période consacrée à s’amuser ou à se reposer et dans laquelle il n’y a pas d’obligation : passez tout votre temps libre à faire du bricolage.
- Període determinat en el qual passa alguna cosa: heu d'esperar un temps perquè tothom es tranquil·litzi temps mort Període molt breu durant el qual s'interromp el joc d'alguns esports: l'entrenador de bàsquet va demanar temps mort a l'àrbitre.
Période déterminée dans laquelle quelque chose se passe: il faut attendre un moment pour que tout le monde se calme temps mort Très courte période pendant laquelle le jeu de certains sports est interrompu: l’entraîneur de basket-ball a demandé à l’arbitre un temps mort.
- Període de la vida d'algú, especialment d'un nen petit: quin temps té? sin: edat
- Període determinat de la història d'una civilització, d'una societat, d'un personatge, d'un moviment cultural, polític, etc.: va néixer en temps de la república.
- Període del passat que es caracteritza per una circumstància: en aquell temps anàvem al cinema un cop a la semana. sin: època
- Espai de temps adequat o reservat per fer alguna cosa: no van arribar a temps per veure'l.
- Part en què es divideix una activitat o un procés: quan es va acabar el primer temps, l'àrbitre va suspendre el partit a causa de la boira.
- Estat de l'atmosfera en què hi ha una temperatura, una humitat, una nebulositat, etc., determinades: demà farà mal temps; en aquella regió fa un temps ventós. sin: oratge
- gramàtica Variació de la forma del verb que expressa el moment en què passa l'acció, el procés o l'estat: menjava és una forma verbal en temps passat.
- gramàtica Conjunt de formes del verb que indiquen una mateixa situació de temps. temps compost Forma verbal que es forma amb el participi del verb i un temps del verb auxiliar: la forma he cantat és en temps compost. temps simple Forma verbal que es conjuga sense verb auxiliar: la forma dormo és en temps simple.
- música Part d'una composició musical en què es divideix el compàs.