fer: significato e definizioni

Crear una cosa o donar-li existència: segons la Bíblia, Déu va fer l'home i la dona.

Construir o fabricar una cosa a partir d'elements materials: es va fer una casa al costat del mar.

Arreglar o preparar una cosa: fer el llit; fer el dinar.

Causar o produir un efecte: no facis tant soroll.

Realitzar una acció o una tasca: he de fer el treball per a demà.

Aconseguir o guanyar una cosa: ha fet molts diners.

Creure o suposar una cosa: et feia més jove.

Exercitar els membres o els músculs del cos per fomentar-ne el desenvolupament o l'agilitat: fes cames per a la carrera.

Actuar una persona d'una manera determinada: fer el ximplet.

Obligar a realitzar una acció: ens va fer venir tot i que estàvem malalts.

Sumar en total: vuit i dos fan deu.

Donar un aspecte determinat: el negre et fa més prim.

Mesurar o pesar una quantitat: aquest llit fa més d'un metre.

Recórrer una distància o un camí: vaig fer Barcelona-París d'una tirada.

Emetre un so o dir alguna cosa: el gos fa bup ; llavors va fer: calleu!

Engendrar una vida: el veí li ha fet un fill.

col·loquial Expulsar o expel·lir els excrements: fer un pipí.

Representar un personatge en una pel·lícula o en una obra de teatre: va fer de Blancaneus.

Convenir una cosa a un assumpte o a una conversa: això que dius no fa al cas.

Adaptar o adaptar-se una persona a una situació o a un costum: sembla tímid però de seguida es fa a tot.

Fingir una persona ser una cosa que no és: es fa el ximple per no haver d'assumir responsabilitats.

Substitueix un verb aparegut anteriorment i indica que s'executa l'acció assenyalada per aquest verb: necessito descansar però no puc fer-ho.

Estar el temps atmosfèric d'una manera determinada: fa bon temps.

Haver passat un temps: fa tres anys.

fer-se  Convertir-se una persona o una cosa en alguna cosa diferent del que era: s'ha fet capellà.