enemic: 意味と定義

Que és contrari o que té aversió a algú: no m'hi parlo, som enemigues declarades; els gats i les rates són enemics.

[persona] Que és contrària a alguna cosa: és un enemic del tabac.

[persona] Que fa la guerra contra algú: reconeixem la superioritat de les forces enemigues; van signar la pau amb l'enemic.