clau: signification et définitions

Peça petita de metall, llarga i prima, amb cabota en un extrem i punxeguda per l'altre, que serveix per subjectar, unir o fixar alguna cosa: clavar un clau a la paret amb un martell; penjar un quadre d'un clau. clau de rosca Peça cilíndrica o cònica, generalment metàl·lica, acabada en punta i amb un cap amb una ranura i una tija en espiral, que serveix per subjectar una cosa en una altra.

Dent punxeguda i forta que tenen els éssers humans i alguns altres mamífers, situada entre les incisives i les molars. SIN sin:  ullal.

&malsonant_mancat; Coit: fotre un clau; fer un clau.

Peça de metall que, introduint-la en el forat del pany i fent-la girar, serveix per obrir o tancar una porta, un calaix, una capsa, etc. clau mestra Clau que obre i tanca tots els panys d'un edifici.

Eina que permet caragolar o descaragolar caragols o femelles. clau anglesa Eina amb un mecanisme que permet adaptar-la a qualsevol tipus de caragol o femella i que serveix per a collar o descollar.

Peça que obre i tanca el pas d'un gas o d'un líquid: si te'n vas, tanca la clau del gas.

Cosa que permet entendre alguna cosa o resoldre algun dubte: la clau de l'èxit és la gran capacitat de treball.

Allò que és molt important, decisiu o essencial per a alguna cosa: demàés la data clau per al nostre projecte. NOTA Es posa al darrere d'un altre nom, en aposició.

Conjunt de signes que formen un llenguatge secret per ocultar una informació: la clau d'un missatge xifrat.

Signe musical que es col·loca al començament del pentagrama i que indica la manera com s'han de llegir les notes: clau de sol; clau de fa.

Signe ortogràfic que serveix per tancar un conjunt de nombres o de lletres: la clau és {}.

Moviment d'alguns esports de lluita que serveix per immobilitzar i dominar el lluitador adversari: el va deixar fora de combat amb una clau de judo.

Peça metàl·lica d'alguns instruments musicals de vent que serveix per tapar o obrir els forats i, així, produir sons diferents: la trompeta i la flauta travessera tenen claus.

UNK Dovella central que tanca un arc o una volta.

UNK Que és cabdal o essencial: paraula clau; home clau.