caure: significato e definizioni

Moure's de dalt a baix pel propi pes: la pluja cau del cel.

Perdre l'equilibri fins anar a parar a terra o en una superfície ferma: vaig ensopegar i vaig caure.

Desprendre's o deixar-se anar alguna cosa del lloc o de l'objecte on estava unida: les pomes han caigut de l'arbre.

Passar a un estat físic, moral o econòmic més baix o desfavorable: caure malalt.

Disminuir o baixar molt: els preus cauen.

Desaparèixer o deixar d'existir: ha caigut la monarquia.

Perdre la vida: el soldat ha caigut al front.

Anar a parar, una persona o un animal, en una trampa, un engany o una situació dfícil: el llop va caure al parany.

Arribar de sobte i per sorpresa per causar algun mal: si ho publiques, la crítica et caurà al damunt.

Llançar-se sobre algú o alguna cosa: va caure als seus braços.

Acostar-se, arribar, alguna cosa que sembla que vingui de dalt: caure l'hivern; va caure la nit.

Prendre forma alguna cosa que penja: el vestit cau per darrere.

Coincidir o correspondre alguna cosa amb una data determinada: en quin dia cau la fira d'aquest any?

Estar situat en un lloc o molt a prop d'aquest lloc: les oficines cauen prop d'aquí.

Ser adequat a algú o a alguna cosa: aquest vestit et cau molt bé. sin:  escaure

Produir una impressió de simpatia o d'antipatia: sempre cau bé a tothom; em cau malament.