benigne: значение и определения

Que té bona voluntat, comprensió i simpatia envers algú: un jutge benigne. sin:  benèvol,  bondadós,  tolerant

[fenomen natural o climàtic] Que és suau i agradable: un hivern molt benigne.

[malaltia] Que no és maligne, que no és mortal o greu: li van trobar un tumor benigne.