beneit: betekenis en definities

[persona] Que és una mica curt d'enteniment. SIN sin:  bajà,  beneït,  ximple.

Que ha rebut una benedicció: aigua beneita; Sant Pau beneit! SIN sin:  beneït.

[persona] Que és molt bo, senzill i incaut: ell és tan beneït que no pot fer cap mal a ningú.

[persona] Que és una mica curt d'enteniment. SIN sin:  bajà,  beneit.

Que ha rebut una benedicció: aigua beneïda. SIN sin:  beneit.