temps: význam a definice

Duració o part de l'existència que pot expressar-se amb una unitat de mesura, com ara els mesos, els dies o les hores: el temps es mesura amb fets que passen regularment temps lliure Període dedicat a divertir-se o a descansar i en el qual no hi ha cap obligació: dedica tot el temps lliure a fer bricolatge.

Període determinat en el qual passa alguna cosa: heu d'esperar un temps perquè tothom es tranquil·litzi temps mort Període molt breu durant el qual s'interromp el joc d'alguns esports: l'entrenador de bàsquet va demanar temps mort a l'àrbitre.

Període de la vida d'algú, especialment d'un nen petit: quin temps té? sin:  edat

Període determinat de la història d'una civilització, d'una societat, d'un personatge, d'un moviment cultural, polític, etc.: va néixer en temps de la república.

Període del passat que es caracteritza per una circumstància: en aquell temps anàvem al cinema un cop a la semana. sin:  època

Espai de temps adequat o reservat per fer alguna cosa: no van arribar a temps per veure'l.

Part en què es divideix una activitat o un procés: quan es va acabar el primer temps, l'àrbitre va suspendre el partit a causa de la boira.

Estat de l'atmosfera en què hi ha una temperatura, una humitat, una nebulositat, etc., determinades: demà farà mal temps; en aquella regió fa un temps ventós. sin:  oratge

gramàtica Variació de la forma del verb que expressa el moment en què passa l'acció, el procés o l'estat: menjava és una forma verbal en temps passat.

gramàtica Conjunt de formes del verb que indiquen una mateixa situació de temps. temps compost Forma verbal que es forma amb el participi del verb i un temps del verb auxiliar: la forma he cantat és en temps compost. temps simple Forma verbal que es conjuga sense verb auxiliar: la forma dormo és en temps simple.

música Part d'una composició musical en què es divideix el compàs.