Definicions Català

  • Coneixement que es té d'alguna cosa basat en allò que se suposa o es pensa i no en l'experiència o en la pràctica.
  • Conjunt de regles, principis i coneixements que formen la base d'una ciència, una tècnica o un art: ha estudiat teoria de la música.
  • Conjunt de lleis o raonaments que expliquen un fenomen determinat: Darwin va elaborar una teoria sobre l'evolució humana.
  • De la teoria o que hi té relació: primer hi ha l'examen teòric i, després, l'examen pràctic.
  • [persona] Que coneix bé la teoria d'una ciència gràcies a la reflexió i al pensament, però no tant per la pràctica: els teòrics van rebutjar l'experiment.