Definicions Català

  • Moble format per una peça llisa i plana horitzontal, sostinguda per una o diverses potes, que serveix per menjar, escriure, treballar, posar-hi objectes a sobre, etc.: la taula del menjador; una taula rectangular.
  • Menjar que se serveix a taula: li agrada la bona taula.
  • Peça de fusta o de suro, plana, gruixuda i grossa que serveix per penjar-hi anuncis, avisos o notícies.
  • Aantal mensen een tabel bezetten: de ober was de fles wijn op de tabel drie ronde tafel openbare vergadering van verschillende mensen om te praten over iets en bloot hun opinons onder omstandigheden van gelijkheid.
    Conjunt de persones que ocupen una taula: el cambrer duia l'ampolla de vi a la taula tres taula rodona Reunió pública de diverses persones per parlar d'alguna cosa i exposar les seves opinons en condicions d'igualtat.
  • Monument prehistòric propi de Menorca que consisteix en una pedra vertical molt grossa clavada a terra amb una altra pedra horitzontal col·locada al damunt, i que es creu que feia una funció religiosa d'adoració o de sacrifici.
  • Llista ordenada de les matèries o parts d'un llibre o d'una publicació que hi ha al principi o al final de l'obra amb indicacions per poder-les localitzar. sin:  índex
  • Pintura feta sobre una peça plana de fusta: al museu hi ha diverses taules flamenques.
  • matemàtiques Quadre de nombres col·locats d'una manera que en facilita el càlcul: taula de multiplicar taula periòdica química Ordenació dels elements químics segons el nombre atòmic.
  • taules  Situació final o resultat d'un joc, especialment en els escacs o les dames, en la qual cap jugador no pot guanyar la partida.
  • Escenari d'un teatre.