Definicions Català

  • Facultat que permet a les persones i animals percebre estímuls del món exterior mitjançant certs òrgans del seu cos: el sentit de la vista es troba en els ulls.
  • Capacitat per raonar, discernir i ser conscient del món exterior. sentit comú Capacitat per jutjar raonablement les situacions de la vida quotidiana i decidir de manera encertada. sisè sentit Habilitat especial que té una persona per percebre realitats que passen desapercebudes als altres, cosa que la capacita per fer una determinada activitat: té un sisè sentit per als negocis.
  • Significat d'una paraula o d'un conjunt de paraules: aquesta frase no té cap sentit. sin:  accepció
  • Manera que és una de les dues oposades de recórrer una línia o un camí: tota direcció té dos sentits; a les autopistes hi ha llocs senyalitzats per fer el canvi de sentit i tornar enrere.
  • Raó de ser, finalitat o lògica que té una cosa: la seva família era el sentit de la seva vida.