Definicions Català

  • Capacitat per resistir, suportar, aguantar o sofrir. sin:  aguant
  • Capacitat dels materials de suportar l'acció d'agents externs sense trencar-se o deformar-se.
  • Situació de les coses o persones enfrontades: no volen violència i han optat per una resistència pacífica. sin:  oposició
  • Oposició a l'acció d'una força.
  • Força oposada a l'acció d'una màquina, que cal vèncer mitjançant la potència.
  • Element que s'intercala en un circuit per fer més difícil el pas del corrent elèctric o per tal que aquest es transformi en calor.
  • Oposició que els cossos conductors presenten al pas del calor o de l'electricitat.
  • Moviment dels habitants d'un país envaït que s'organitzen per lluitar contra l'invasor: durant la Segona Guerra Mundial, va lluitar amb la resistència francesa.