Definicions Català

  • Rebutjar una persona amb qui es tenien lligams socials o afectius: ha repudiat el seu fill.
  • Rebutjar legalment el propi cònjuge.
  • Renunciar de manera lliure a una cosa a què es tenia dret: el príncep va repudiar la corona per casar-se amb la seva enamorada.
  • No acceptar una cosa perquè es considera de mala qualitat o indigna: vam repudiar la seva teoria perquè ens semblava inversemblant. sin:  rebutjar