Definicions Català

  • Obrir-se o trencar-se un objecte per la pressió que té a dins: el globus va rebentar perquè estava massa inflat.
  • Trencar una cosa per poder obrir-la, especialment una porta, una finestra, etc.: els bombers van haver de rebentar la porta del pis per poder entrar-hi. sin:  esbotzar
  • Molestar, cansar o provocar enuig: aquesta feina em rebenta!
  • Destruir, gastar o fer malbé alguna cosa de manera ràpida: va rebentar tota la seva herència en un mes. sin:  malmetre
  • rebentar-se  Fer una acció de manera intensa, com si ja no es pogués fer amb més força: amb els acudits que explica ens rebentem de riure.