Definicions Català

  • Fer caure una persona o una cosa des d'un lloc elevat: va precipitar el cotxe perquè no trobessin proves del delicte; el fugitiu es va precipitar des d'una roca. sin:  espenyar,  estimbar
  • Fer que un esdeveniment o un procés succeeixi d'una manera més ràpida o accelerada: aquell conflicte va precipitar els esdeveniments.
  • química Produir una reacció química per la qual una substància sòlida en suspensió en el líquid d'una dissolució es diposita al fons del recipient.
  • precipitar-se  Fer o dir, una persona, una cosa de manera ràpida o amb molta pressa i sense pensar en les conseqüències: no et precipitis i pensa bé la teva decisió.