Definicions Català

  • De la pràctica o que té relació amb aquesta aplicació real de la teoria: la teoria no sempre funciona en el terreny pràctic.
  • Que és útil i necessari o que fa un bon servei: els cotxes petits són molt pràctics per conduir per la ciutat. sin:  funcional,  utilitari
  • [persona] Que anteposa la utilitat a totes les altres coses: és molt pràctica i no posa gerros amb flors perquè donen massa feina.
  • Que s'ha adquirit o s'ha après mitjançant l'ús i la pràctica: té coneixements pràctics de l'italià.
  • [persona] Que té experiència i habilitat per fer les coses: encara no és gaire pràctic en aquesta feina.