Definicions Català

  • Que es fa o s'esdevé en el moment adequat o convenient: la vostra arribada no va ser gaire oportuna; sort que ha caigut una pluja molt oportuna. sin:  escaient,  feliç
  • [persona] Que és enginyós i hàbil en la conversa i que intervé amb gràcia:és una noia oportuna, sempre diu la paraula justa.