Definicions Català

  • Fer que l'interior d'un espai o d'un lloc tingui comunicació directa amb l'exterior: he obert casa meva a tothom. sin:  descloure
  • Tallar una cosa per separar-ne les parts: l'han obert per extirpar-li l'apèndix.
  • Descórrer el baldó que assegura una porta o una finestra: si te'n vas fora, no deixis el balcó obert.
  • Moure la clau d'un pany a l'inrevés de com es tanca: per obrir has de girar la clau cap a l'esquerra.
  • Separar o aixecar la tapa que tanca una caixa, una olla o alguna cosa semblant: va obrir el bagul de l'àvia; obre la cassola, ja veuràs quina bona olor! sin:  destapar
  • Estendre o estirar una cosa que estava plegada o encongida: obre la mà i ensenya'm què hi tens; obriu el paraigua, que plou.
  • Permetre l'entrada en un lloc: han obert la frontera.
  • Moure un mecanisme per donar pas a un fluid: que ningú obri l'aixeta; obre la clau del gas.
  • Desenganxar, destapar o desembolicar una cosa per veure què conté: no obris la carta fins que jo arribi; les criatures obrien els regals amb gran delit.
  • Fer una obertura que trenqui la continuïtat d'una cosa: l'operari ha obert un forat a la paret; els miners han obert una altra galeria.
  • Començar l'activitat d'una corporació, d'un negoci o d'un establiment: va obrir la sessió un conferenciant molt conegut; han obert tres supermercats nous. sin:  inaugurar
  • Anar al davant: dos motoristes obrien la desfilada.
  • Separar del marc les fulles d'una porta o finestra de manera que es pugui passar a través de l'espai que deixen: obre l'armari de la roba; la finestra no obre bé; la porta del garatge s'obre automàticament.
  • Separar les parts mòbils de l'organisme o d'una cosa articulada: obre els ulls; la papallona obria les ales; aquestes flors s'obren de nit.
  • obrir-se  Comunicar, una persona, a algú els seus pensaments i preocupacions: tot i que era tímid, darrerament s'ha obert molt a nosaltres.