Definicions Català

  • Conjunt de les coses i les forces que formen l'univers i que no han estat fetes per l'ésser humà: les lleis de la naturalesa fan que hi hagi dia i nit; estimar la naturalesa. sin:  natura
  • Principi universal que es considera que governa i disposa totes les coses: la naturalesa és sàvia i compensa els desequilibris. sin:  natura
  • Manera de ser o de comportar-se una persona:és de naturalesa violenta. sin:  caràcter,  tarannà,  temperament
  • Constitució física d'una persona: des de petit ha tingut una naturalesa dèbil.
  • Propietat o conjunt de propietats característiques d'un ésser o d'una cosa: la mort forma part de la naturalesa humana. sin:  essència
  • Espècie, gènere, classe o tipus a què pertany una cosa: no m'interessen els negocis d'aquesta naturalesa.
  • dret Document o mecanisme legal que dóna dret a ser natural d'un país:és de naturalesa francesa.