Definicions Català

  • Element químic brillant, dúctil i mal·leable, generalment sòlid a una temperatura normal, caracteritzat per ser un bon conductor de la calor i l'electricitat: el mercuri és l'únic metall líquid a una temperatura normal; el ferro i el coure són metalls metall noble Metall molt resistent a l'oxidació: l'iridi és un metall noble. metall preciós Metall de molt valor emprat en joieria: l'or, la plata i el platí són metalls preciosos.
  • Conjunt d'instruments de vent d'una orquestra que estan fets d'aquest material: la trompeta i el trombó pertanyen al metall.